1. Ramón Peña, delícies del mar Cantàbric

 

En Cambados (Galícia), allà per l'any 1920, es va aixecar una petita fàbrica de peixos del mar Cantàbric i marisc en conserva. Pocs anys després aquesta fàbrica passava a ser una de les més importants de tota Galícia. La clau del seu èxit radicava en el seu compromís amb la qualitat, principi que encara forma part de la filosofia que sosté els seus pilars després de tres generacions. La selecció de la matèria primera és exhaustiva. S'escolleixen els millors peixos i mariscs, com així succeeix igual que la selecció dels ingredients. Amb una elaboració artesanal i fidelitat a les receptes exclusives i originals, amb cura i dedicació, i amb més de 90 anys de trajectòria.

Amb l'arribada de la tercera generació, Conserves Hijos de Ramón Peña SL comença una nova etapa. A partir de l'any 1993 enfoca la seva trajectòria cap a un mercat més prestigiós i de major qualitat, escollint per a la seva marca les millors matèries primeres (de les Ries Gallegues i de l'Atlàntic), sempre de la manera més artesanal.

Amb aquest canvi, l'empresa es centra en obtenir la millor qualitat i mantenir un altíssim nivell de controls tant en el procés de fabricació com en els seus ingredients, com per exemple l'oli d'oliva, pebre vermell, etc. Ramón Peña ofereix més de 50 productes, entre els quals destaquen les escopinyes, cloïsses, navalles, musclos, i també les sardinetes i moltes especialitats com l'anguila, bacallà i ous de lluç.



2. Les claus de l'èxit: tradició i artesania

Durant tot el procés de producció, Ramón Peña fa especial atenció a l'elaboració artesanal, la cura durant la fabricació i l'especialització. Amb un tracte especial als seus clients intenta crear cultura en el món de la conserva, intentant fer entendre la procedència del producte, transformació i evolució fins al resultat final: "La llauna i el seu contingut".

3. D'on vénen les conserves?

Aquest fet tan curiós de coure els aliments i envasar al buit va ser idea d'un francès, en temps de Napoleó, que va prometre un premi a aquell que l'ajudés a conservar els aliments. Aquest jove cuiner francès, Nicolas Appert, va començar a experimentar i observar que els aliments bullits a més de 80ºC i sense estar exposats a l'aire, duraven més temps sense fer-se malbé. L'envàs de llauna va ser un invent d'un anglès anomenat Peter Durand.

A Espanya vam conèixer les conserves per un vaixell francès que va naufragar a la costa Dóna Morte. Al següent any ja hi havia una conservera a Galícia.

Les conserves de peix són tot un clàssic de la nostra gastronomia. Cada any, un espanyol consumeix més de 4kg, al capdavant es troba el musclo, especialment les conserves en escabetx i amb salsa de vieira.

4. El procés d'elaboració de les conserves Ramón Peña

El primer pas per a preparar les conserves és netejar el marisc i coure-ho. Posteriorment es fregeixen, és la manera tradicional d'elaboració. La neteja es realitza de forma manual i amb molta cura, classificant el tipus de producte per grandària. La salsa en la qual es conserven conté ingredients bàsics que potencien el seu sabor. Per exemple, per a la salsa en escabetx els ingredients base són pebre, llorer i clau, i es realitza un sofregit i se li afegeix pebre vermell. En aquest procés no s'utilitza cap tipus de conservant o colorant, tots els ingredients són naturals.

A l'hora de envasar-los, primer es posa una base amb el sofregit, després els musclos i la llauna s'omple amb un escabetx. L'escabetx es decanta durant 24 hores, elaborat a través d'un procés artesanal (dues parts d'oli vermell, una part d'aigua i una part de vinagre).

Més tard es tanquen les llaunes i es duen a esterilitzar. Després d'aquests últims passos, les llaunes passen a fàbrica per a confeccionar-les en estoigs i donar-les entrada al mercat, per a la seva posterior degustació.

 

5. Mitjans tècnics i Compromís de qualitat

Conserves Hijos de Ramón Peña, S.L. compta amb els mitjans tècnics més eficaços i moderns per a la transformació, com autoclau, màquina de tancament, estoig, etc.,a més d'un equip d'experts artesans, així com també amb un laboratori propi i personal per la seva gestió. El 1998 van construir l'actual fàbrica, dotant-la de la tecnologia i mitjans de producció més avantguardistes. El segell "Pesca de Ries" i el certificat de qualitat ISO 9001 són garantia de qualitat dels productes "Ramón Peña". Una sèrie d'experts compradors i mariners els avalen, coneixedors dels millors caladors i ports on trobar les sardines més exquisides, els calamars més saborosos o les navalles més cobejades. Donada l'exclusivitat i alta qualitat, es tracta de productes d'edició limitada.

L'empresa disposa de la Certificació ISO 9002 i de les auditories de la Marca "Galicia Calidade" (Societat de la Xunta de Galícia) que també els audita, així com de diversos premis nacionals i internacionals a la qualitat.

En aquests moments la firma té posades les seves mires en el mercat exterior. Amb l'ajuda del pla Pipe (ICEX) i gràcies als seus propis esforços, avui són presents en més de dotze països (Anglaterra, França, Noruega, etc.). En el futur, Conserves Hijos de Ramón Peña, SL projecta seguir creixent de forma sostenible i perfeccionant les seves instal·lacions, així com invertir més en R + D per poder anar desenvolupant nous productes i línies per introduir en el mercat.

6. Receptes

Pizza Ramón Peña

Ingredients:

Tomàquet, mozzarella, anxoves Ramón Peña, olives negres, ceba jora, masses de Pizza Ramón Peña per a crestes, orenga, oli d'oliva verge.

Preparació:

Ratllem el tomàquet i separem la polpa de l'aigua. Fregim la massa de crestes i la utilitzem com a base de la nostra pizza. Estenem la polpa del tomàquet i a sobre d'aquesta col·loquem trossets de mozzarella, 2 o 4 olives, unes anxoves i tiretes de ceba. Escampen amb una mica d'orenga i un rajolí d'oli d'oliva verge.

Podem servir les pizzes soles o acompanyades de ceba confitada amb tòfona o uns macarrons farcits de crema de carbassa disposats sobre làmines de carbassó (com a la foto).

Tomàquets farcits de cabra de mar

Ingredients:

Tomàquets vermells, carn de cabra de mar Ramón Peña, ous de llissa, maionesa, pebrot verd, pebre i cibulet.

Preparació:

Tallem un tomàquet per la meitat, el buidem i reservem la polpa. Elaborem una maionesa molt suau amb la barreja de la carn de cabra de mar amb una mica de maionesa i un toc de pebre. Ens ajudarem d'una espàtula.

Omplim el tomàquet amb aquesta barreja i decorem amb una culleradeta d'ous de llissa i unes tiretes de pebrot verd tallat en juliana.

Acompanyem la polpa del tomàquet amanida amb unes escates de sal i un rajolí d'oli d'oliva verge.

Makis de cabra de mar

Ingredients:

Carn de cabra de mar Ramón Peña, alga nori, pasta de crestes, carbassó, ceba, cibulet, maionesa, wasabi, oli.

Preparació:

Tallem l'alga Nori en rectangles. Hi untem wasabi 8molt poc) i posem la carn de cabra de mar i enrotllem. D'altra banda fem una barreja amb la carn de cabra, una mica de maionesa i una mica de wasabi. Batem una mica (ja que ha de quedar espessa) i modelem una base (si pot ser amb un arc).

Per l'acompanyament tirem la ceba en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Tallem el carbassó en làmines que daurem molt lleugerament a la paella i fregim la pasta de crestes.

El muntem tal com mostra la fotografia: sobre la base de cranca disposem dels makis farcits i empolvorem amb cibulet finament picat. Acompanyem de carbassó farcit de ceba sobre la massa de cresta.

Cloïsses en crema de patata i xocolata

Ingredients: 

Cloïsses Ramón Peña, patates, oli d'oliva, pebre, xocolata negra.

Preparació:

Coem les patates amb la seva pell. Un cop cuites, les pelem i batem amb un rajolí d'oli d'oliva i una mica del brou de la llauna de cloïsses fins que la crema ens quedi molt fina. En una copa de Martini (o similar) posem la crema de patata i sobre ella les cloïsses.

Xipirons amb pasta

Ingredients: 

Pasta a elecció, xipirons en la seva tinta Ramón Peña, pebrot vermell, alfàbrega, pebre blanc, llorer.

Preparació:

En abundant aigua amb sal i unes fulles de llorer, coem les pasta (si pot ser fina, jo triaria la de diversos colors de Cipriani) intentant que quedi al dente.

La escorrem i afegim un rajolí d'oli verge i un toc de pebre blanc. Remenem bé.